Últim cap de setmana electoral abans de 22-M: Cartells sota la pluja, candidats en la recta final

Francesc Vila    

Continue amb esta entrada els comentaris personalitzats de la meua experiència viscuda durant la campanya, en este diumenge 16 que acaba.

De matí vaig acudir al acte central de la coalició Compromís al Palau de Congressos de València on vaig poder participar de la “vitamina compromís” durant les dues hores que durà l’acte.

L’agència Efe ha fet una crònica molt acceptable. La cosa començà amb l’actuació de  Senior i el cor Brutal que han fet la cançó de la sintonia de Compromís. Em recorda l’estil de Jarabe de Palo. És un grup notable i a seguir.

L’excel·lent video de Compromís per Paterna va encantar els presents.

L’orde d’intervenció va ser: Juan Ponce dels Verds, Mireia Mollà candidata a les Corts per Alacant, Salvador Pañella, per Castelló, Joan Ribó , candidat a l’ajuntament del cap i casal i Mònica Oltra i Enric Morera, a Corts per València.  Com que les cròniques d’Efe estan bé vos hi remet: jo destacaré el que em va agradar d’elles. De Ponce m’agradà l’anunci del suport que el Partit Verd Europeu ha manifestat a Compromís i el rebuig més absolut a tenir el cementeri nuclear d’Espanya en Zarra. Mieria va estar més incisiva que en altres ocasions quan atacà el bipartidisme i defengué una economia renovada i les polítiques socials. El compromís per l’economia verda, les Pymes, la política de joventut, la defensa de la CAM, la dació del habitage en cas de no poder pagar la hipoteca, la llei de dependència: va ser una exposició completa i clara.

Josep Mª Pañella se centrà en les xifres del paro i en la vitamina secreta de Compromís que és el la suor dels seus diputats. Em va agradar allò que digué de “davant de la mala còpia de la dreta que suposa el partit socialista en estos moments, la solució és Compromís”. Joan Ribó estigué molt bé amb un discur madur i clarificador: m’agradà l’al.lusió a què la dreta usa l’estat del benestar com un negoci (qüestionable i brut, afegiria jo, perquè fer negocis, en principi no és roín); també allò que digué de trobar-nos en el precipici ecològic i que “hem de pensar globalment però actuar localment”. La “visibilitat” de Compromís va ser un altre dels temes per a mí “cabdals” tocat per Ribó.

Mònica Oltra , una altra vegada, brillant, directa, sensible, humana. El seu discurs i la seua energia enamoren i l’auditori respongué a l’estímul. El fil de la seua intervenció va ser molt humà i sentimental: el testimoni d’una família de parats del Cabanyal decebuda amb el govern. Va arrear a Camps i l’apologia de l’ostentació i el pijerío, la burrera del conseller d’educació a qui anomenà com Alejandro I el conquistador, el rei del fracàs escolar; va denunciar les polítiques que expolien la cultura, la joventut i la solidaritat: denuncià l’abús de poder i la política del mercadeo, suicida que no té cap ni cor, hortera i que abusa del poder. Mònica en estat pur.

Enric Morera reivindicà el treball amb les mans netes, la recuperació de la democràcia per als ciutadans per evitar ser “una comunitat alienada i casposa”. Apel·la al creixement imparable de Compromís a la ciutat i al país i ens comparà amb David en la batalla amb Goliat. Denuncià l’acord-pacte dels partits majoritaris PP-PSOE i que no han evitat la situació insostenible actual: el bipartidisme no funciona. El model de finançament del País valencià, les polítiques de transport que no prioritzen els trens de proximitat o l’abandonament del foment de l’energia solar en favor de les grans elèctriques. Van ser referències econòmiques que ens toquen directament a tots.

Vesprada en Vall de Flors : estropici metereològic de la cartelleria del PP i UPiD

De tornada a casa comprove com les plogudes fortes d’ahir han provocat aparentment efectes perniciosos en la cartelleria electoral d’ UPyD i del PP: Als primers se’ls han volat les banderoles i als segon la cosa té més “enjundia”: pareix que l’aigua haguera disolt la cola de pegar del cartell de Camps i ha deixat al descobert la imatge del anterior candidat a l’alcaldia del PP J.M. Aloy cara per avall (sembla que eren cartells reciclats). L’efecte resultant no és massa decorós. No obstant no és descartable que algú poguera haver ajudat a despegar encara més la malmesa imatge del molt honorable. Em trobe a un militant del PP del barri perquè avise el seu “jefe” i no m’acusen de ser l’home del temps culpable de l’estropici, ni de cap execució de res més que l’escriptura de la ploma que esgrimisc habitualment.

UPyD

Els que queden a CUBE s’han passat per ací, quina barra!  El seu nul treball en esta legislatura i el menyspreu que han tingut pels nostres problemes no han impedit el seu passeig . Tenen la caradura d’incloure en el programa les pantalles acústiques del by-pass, una petició dels veïns que no van ser capaços de gestionar ni amb una cita amb el delegat de govern, quina inutilitat i poca vergonya. Prendan la seua medicina del partit de Mas Camarena, una pseudoCUBE cantonalista i falsament independent que s’ha montat per a dividir vots d’altres partits i no sumar els propis com seria més “presentable”. Si volen política en majúscules no la busquen en estes formacions desgavellades. És la meua opinió, discutible naturalment.

Anuncis

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: