A propòsit de la protesta social: el bastió de les llibertats que no vol retornar a famèlica legió

En estos temps convulsos els opinadors emeten discursos de curta trajectòria però efectiva retòrica que són repetits per sectors populars poc crítics com uns mantres que mai no es qüestionen.

Els sindicats també són provocadors de la crisi. El líders sindicals són corruptes perquè cobren molt i accepten subvencions. Les vagues són pròpies del s.XIX. Els piquets informatius són violents.

Us en recordeu?

 

No cauré en la temptació i inutilitat de contraargumentar uns mantres. Considere que seria perdre el temps i en realitat és el que voldrien les veus dels seus amos. Els margeners diuen que tota pedra fa paret i ara, amb l’allau de retallades, la retracció de l’estat del benestar i la depauperació galopant dels pobles hispànics, totes les mans estan convocades per a parar este suïcidi col·lectiu al qual ens volen condemnar perquè s’ho meirexem.

Els sindicats són les organitzacions legals més poderoses que poden fer front al retrocés més gran de les llibertats es coneix des que hi ha democràcia en la península. Per això molesta tant que se convoque una vaga general, que pare el transport, la indústria, l’educació la sanitat que se multipliquen els piquets i les manifestacions, que s’unisquen estudiants, moviments socials i sindicalistes en un únic cos de protesta.

Els fa una por atàvica que els porta al flash-back mental dels avanços socials que provocaren les mobilitzacions sindicals durant el XIX i XX. No poden aguantar que els ciutadans puguen perdre la por definitiva a les amenaces de la patronal, a les sentències de pobresa de la cancellera alemanya i els seus acòlits del gran capital, al xantatge vil de la banca, a l’abandonament definitiu i sense escrúpols de la ciutadania per part del bipartidisme decadent. Tenen motius els portaveus de la premsa del capitalisme voraç d’estar inquiets. Ells ho pensen cada dia que s’enroquen en la seua croada anticiutadana: si el poble es mou també haurem de pagar nosaltres, els grans patrimonis, els acumuladors de riqueses, els qui hem atresorat poder, influències i regals dels poderosos; a ells servim i el capital ens alimenta bé, protegim els nostres senyors!

La por no és exclusiva dels treballadors, també la pot sentir el banquer que és assenyalat per tota la ciutadania, el patró que veu com tots els seus treballadors fan vaga, la sent quan els col·lectius  volen ocupar una sucursal, o criden a fer-los boicot. . El feredat els corre per les benes quan es parla de vaga de consum, d’insubmissió del deure de pagar allò que és abusiu, d’objecció fiscal.

No , no ja no hi ha por de dir que hi ha empreses que tiranitzen i exploten els seus treballadors, que fan tancar empreses de xicotets empresaris i comerciants per l’avarícia i l’explotació en països del tercer món. S’escriuen en lletres grans els noms dels corruptes que han venut els seus per un plat llentilles i que encara es resisteixen a abandonar el dolç mugró dels diners de tots.

moviment social Stop desnonament i sindicats en el piquets del !4 N front al banc d’Espanya a València

Hui més que mai agraïsc que els sindicats estiguen ahí i que continuem la defensa dels treballadors i ciutadans. Podríem millorar mètodes, calibrar les armes per a gestionar el descontent. És evident que la lluita és llarga perquè l’agressió és brutal i la resposta n’hauria de ser proporcional i que encara no ho és.

Si les coses no canvien, caurà la xarxa de protecció i suport familiar, els pensionistes no podran aguantar sempre per llei vital, hi haurà més gent desnonada que pisos ocupats, les escoles i hospitals públics passaran de ser l’esperança d’aconseguir un progrés educatiu i sanitari igualitari a uns serveis sense finançament de cures paliatives i mínims alfabetitzadors per a la població sense recursos. L’atur farà creixer la conflictivitat social i la pau ciutadana. Tal vegada siga el moment  per a molts de comprendre que no hi ha res a perdre i molt a reconquistar. Ells mai han abandonat aquesta màxima, no caldria perdre massa temps amb la seua munició mediàtica! Carreguem-nos de la nostra força, la que els fa tanta por, demostrem que no tornarem a ser famèlica legió i que volem ser de les llibertats un bastió!

piquets en C/lLauria de València el 14 N

Anuncis

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: