Crònica Gràfica de la inauguració de la nova seu de l’Ateneu cultural de Bétera

CRÒNICA DE LA INAUGURACIÓ DE L’ATENEU

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La nova seu de l’Ateneu cultural de Bétera s’inaugura dissabte 11 de juny

Amics i amigues, tenim el goig d’anunciar-vos la reobertura de l’Ateneu Cívic i Cultural de Bétera, al nou casal de la plaça del Mercat, 5. Han estat cinc mesos de treball intens i col·lectiu, que clourem el dissabte 11 d’abril amb una jornada plena d’activitats. Des de les sis de la vesprada, i fins entrada la nit, tindrem animació infantil, teatre, dansa, música, art i moltes sorpreses. I sobretot, l’alegria que representa el fet de retrobar-nos i reprendre les nostres activitats amb més força si cap. El programa complet és al cartell que teniu a la imatge i en aquest arxiu pdf. Ajudeu-nos a difondre’l reenviant el cartell, imprimint-lo i penjant-lo en llocs visibles.

A les nou del vespre farem un sopar popular. Els qui vulgueu reservar entrepà ho podeu fer a ateneubetera@gmail.com, o al 695494026, fins el dijous a la nit.

 

Vos hi esperem!

Cordialment,

L’Ateneu Cívic i Cultural de Bétera
| ateneubetera.org | Facebook | Twitter | Identi.ca |

<img src="https://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=27fc334534&view=att&th=13066a2273fea2d6&attid=0.2&disp=emb&zw&quot; alt="Peu
InfoAteneu” width=”702″ height=”90″ align=”bottom” border=”0″ />

Ciutadans hispanosahrauís relaten en Bétera la repressió de Marroc a l’Aiun

Desesperació , impotència, terror i molta soledat transmeteren el invitats a l’Ateneu de Bétera davant d’un nombrós auditori que omplia el local.

Activistes hispanosahrauís i membres d’organitzacions de suport al poble del Sahara occidental es donaren cita a l’Ateneu cultural de Bétera el dia 19 de novembre per donar testimoni directe del que està succeint a l’excolònia espanyola estos dies.

A la cita estaven invitats Nadhira Luchaa Mohamed Lamin (activista sahrauí), Basiri Salama (activista sahrauí, i testimoni directe del campament massacrat de la ciutat d’Al-Aaiun), Juan Vicente Luz (vice-presidente de l’associació Al-amal) i Carmen Carvajal (responsable del programa vacances en pau de la Federació d’Associacions d’Ajuda al Poble Sahrauí)

Tots els testimonis visqueren moments de molta tensió o bé acompanyant familiars o bé amb missions d’observadors internacionals.

Els sahrauís no s’esperaven la reacció desmesurada i la tensió màxima a la qual es sotmeté l’exercit i la policia de Mohamed VI.

Molts i esfereïdors detalls de la massacre perpretada en l’Aiun van ser donats pels testimonis assistents: com que usaren inhibidors de freqüència per a que els acampats no es pugueren comunicar, l’acció dels infiltrats que col·laboraren en la repressió, l’ús d’helicòpters per a atemorir la població que va intentar fer un cordó civil de protecció i evacuació de xiquets i dones. La confusió i la tensió màxima va provocar que la situació escapara a tot control a l’exèrcit i a la policia que acudí a desmantellar el campament. La població acampada va respondre amb una autodefensa desesperada.

 

la paraula "guerra" va ser invocada pels activistes presents

 

Els testimonis no van saber dir la quantitat de morts i ferits en eixe estat de coses, però donaren compte que van haver protestes i cotxes cremats a l’Aiun i molts ferits traslladats a Hospitals, molts cremats, que en alguns casos no van ser atesos per “deslleials”. Continuaren relatant que l’atac al campament va ser el preludi d’una repressió amb colons i mercenaris marroquins amb detencions i tortures arbitràries i saquejos de comerços.

La situació dels detinguts és inquietant a causa del bloqueig informatiu. Molta gent es troba “desapareguda”. Hi ha una guerra de xifres i prou de terror a la repressió, cosa que podría motivar que els sahrauís hagueren soterrat els seus en silenci i d’amagat.

La desesperació i no veure’s acompanyats amb cap suport internacional va fer que els sahrauís invocaren  la guerra per a defendre’s de l’acció de Marroc.

Un intens debat va precedir a un sopar tradicional àrab oferit a l’Ateneu. En el debat es revelaren dades inquietats com el paper del  príncep (aleshores) d’Espanya Joan Carles de Borbó en la suposada traició al poble sarahuí que es veuria demostrada estos dies per testimonis tant d’exalts càrrecs de l’exèrcit espanyol com de memòries de mebres de la CIA protagonistes de l’abandonament de l’excolònia espanyola. També es va posar de manifest la hipocresia i mesquinesa de la reacció del govern socialista espanyol.