Mònica Oltra s’havia endarrerit en la pista d’Ademús i l’acte havia començat, mentrestant la gran pantalla del salons de plens feia escalfar l’ambient amb la fuetejadora retòrica de la lideressa d’Inicitiva. Una dona present va confondre una veïna de Vall de Flors amb Mònica i la va abraçar i besar. “M’agrades molt!” . Mònica arraconava a Cotino a youtube :”Eixe és el seu interés particular senyor Cotino” i replicava les seues provocacions “la meua família es guanya la vida honradament treballant tots els dies i no enriquint-se amb els diners dels valencians i valencianes”. El saló de plens esclatava en aplaudiments. (http://www.youtube.com/watch?v=C-4G3K-TWDo)
Cristina, en el silló de l'alcaldia, assaja el gest
Convencerà el silló de tinyent d'alcalde a Rodado?
Mònica es va incorporar a la taula principal, José Rodado, actual regidor d’EU a Bétera estava en l’ús de la paraula, reivindicava el treball del Bloc i EU com a vertadera oposició al PP. Amb el monyo arreplegat, decisió i amb molta cura va prendre el seu lloc a la dreta del saló de plens i es va cobrir amb un gran mocador multicolor. “Volem governar Bétera i estem preparats per a fer-ho” esgrimia poc després Cristina Alemany (Bloc) en el seu torn. Aleshores Mònica es recuperava de la seua carrera per venir i es que no ha parat ni un minut en tota la setmana portant la fe de “mare coratge” dels valencians òrfens i necessitats d’il·lusió arreu del país. Eva Sanchis, de l’executiva nacional del Bloc reivindicava la voluntat de servici de Compromís i la transparència i honradesa dels seus càrrecs “No tenim cap càrrec imputat”. “Està acabant-se una època negra, s’obriran les noves alberedes…” concloïa Joan Ribó líder de Projecte obert i candidat a alcalde de València en les passades eleccions.
Mònica veni, vidi... con-vinci
Ja recuperada Mònica Oltra, amb veu rogallosa, es disculpà pel retard i encetà la conversa amb el mestratge savi de qui usa la paraula justa, entén al receptor i empatitza amb el que vol escoltar: Açò és una boda: José Rodado en la cadira de tinyent d’alcalde i Cristina en la d’alcaldesa i hui fem un acte d’amor: presentem l’amor en públic. Volem que compromís vaja florint”. Els presents van ser tocats des d’un inici per les habilitats i el caliu personal de Mònica Oltra. Poc a poc va anar desgranant el seu argumentari polític la seua preocupació per la democràcia, per la desafecció de la política per l’emergència del feixisme. Rus(pestre) va nomenar amb ironia al líder del PP provincial, responsable i orgullós de la censura de les fotos del cas Gürtel. Va defendre la risa per a conjurar la por que provoca el PP: la por de les treballadores assetjades sexualement a Canal 9 , o la del professor sancionat pel conseller d’educació per criticar-lo, la por de desafiar al tot-poderós Cotino. També va tenir paraules per al líder dels socialistes J.Alarte qui s’arroga en la premsa ser “de la classe política”. Oltra desafia tothom fins i tot les lleis físiques de la resistència de les seues cordes vocals afòniques que fugen en retirada per una energia sanadora: “No som de la “classe política” Nosaltres no som d’eixe món”
“He demanat a la Consellera de Benestar Social 90 milions d’€ per a les famílies que estan passant-ho mal per la crisi, els diners que se li donen a un senyor per omplir de soroll València amb la F-I, els diners amb els que es construiria tot un hospital i la Consellera no està ni se l’espera. Em contestaren que havien donat 2’5 milions a Càritas” i mentrestant el socialistes a Madrid pugen l’IVA sense correccions, a tots, no fica impostos als més rics ni impostos ambientals o demana comptes als Bancs: Obama és més progressista que els socialistes que governen a Madrid”. “Som els últims en ajudes a la dependència, els primers en fracàs escolar, els diners públics s’empren per al interés particular del senyor Cotino. Sedesa, Seconsa i “Se-roba”…
La traca atronadora d’Oltra s’acosta al tram final. Es burla de l’Àgora del que ni-se-sap-què ha costat i que no entra en els gran eslams de l’ATP, de la política del PP del “ser feliz por un dia en las carreras”; “La felicitat, la dignitat no es cosa d’un dia, no volem anar a una residència de Cotino a passar fam, volem felicitat tos els dies.” “Una altra Bétera és possible, cal no callar, que imaginen el que serem capaços de fer si estem fent l’oposició que estem fent….
En aquell moment una sonora i tancada ovació tancà l’acte. Ningú volia dir, ni afegir res més… Què més es podia afegir?
Gran acollida de públic al saló de plens
J.Baudes, M.Oltra, J.Rodado, C.Alemany, N.Sánchez,E.Sanchis i J.Ribó
M'agrada S'està carregant...