Archive for the ‘OCI I CULTURA’ Category
III Mostra de Noves Veus del Cant Valencià a Bétera
19 Novembre 2014Pep Botifarra i Xavier de Bétera programa excepcional de “cant valencià” a Bétera
7 Mai 2013Dissabte que ve 18 de maig, a l’Auditori de la casa de la Cultura de Bétera i a les 19:00h, Xavier de Bétera i la Rondalla presentaran l’espectacle ”Més enllà del cant d’estil” amb la col·laboració de “Pep Botifarra”. La rondalla estarà formada per: Paco Lucas (llaüt), Tobal Rentero (bandurría i guitarró), Nestor Mont (guitarra), Pere Ródenas (baix elèctric) i Aitor Saez (percussions).
Els punts de venda son:
-Ajuntament de Bétera C/ José Gascón Sirera, 9
-La tenda de Ricart C/ Calvari, 99 Bétera
-Estanc Ricart C/ Colón, 29 Bétera
POLLOS PLANES
Benaguasil – AV. De Montiel, 15 Tfo. 962 738 008
Bétera – C/ José Gascón, 59 Tfo. 96-160 12 34
Burjassot Carretera de Lliria, 95 Tfo. 96-363 39 30 Carretrea de Lliria, 3 Tfo. 963-63 73 27
Lliria – Plaça Partidors, 5 Tfo. 96-278 15 17
L’Eliana – C/ General Pastor, 29 Tfo. 96-165 51 92
Moncada Nuevo Mercado Municipal puestos 24 y 25 Tfo. 96-139 32 76 C/ 25 de Abril, 8 Tfo. 96-139 08 27
Ribarroja – Carretera Villamarchante, 68 – Tfo.
L’exposició “l’escola il·luminada 1931-1939” arriba a Bétera
4 Abril 2013Proper dissabte 6 d’abril s’inaugurarà al Castell de Bétera l’exposició “L’escola il · luminada 1931-1929” organitzada per l’Associació Cultural Institut Obrer – Esquerra Unida de Bétera.
Es podrà contemplar fins el dia 20 d’abril un catàleg de més de 50 imatges, moltes inèdites, rescatades dels arxius estatals com ara, l’Arxiu General de l’Administració i la Biblioteca Nacional, que donen fe de les diferents maneres d’educar en periodes històrics ben significatius de la nostra història contemporània .
Mitjançant 17 panells, podrem accedir a un recorregut per l’escola republicana, amb les fotos i explicacions adients.
L’acte inaugural s’espera al diputat d’EU a les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, i la comissària de l’exposició, Cristina Escribà investigadora especialista.
Les festes majors de Bétera 2012 ja estan ací
5 Agost 2012Els carrers de Bétera ja fan olor a festa. A només uns dies que comencen les festes patronals el cap de setmana els beterenses ja van poder viure una tarda plena de música, balls i foc.
L’Ateneu Cultural de Bétera va organitzar un ampli programa cultural en el qual van comptar amb les entitats culturals de la localitat com per eixemple, el grup de ball l’Aljama o la colla de dolçainers “Xe que Burrà”.
Contacontes, muixerangues i castellers i un sopar a la fresca completaren la vetlada de la festa un apertiu cultural de la gran cita d’agost al municipi de Bétera.
IV Mostra de Música i Balls Tradicionals en Bétera
4 Novembre 2011LA BLOGOSFERA DE BÉTERA CLAMA CONTRA EL TANCAMENT DE TV-3 A VALÈNCIA
20 febrer 2011Des de les pàgines del blog Vall de Flors – Bétera ens unim al clam dels valencians en contra dels que volem posar portes al mar de la comunicació. La llibertat d’expressió no és negociable en democràcia, no tot val… i este és el personatget que diu que ” se siente le presidente más respaldado de la democracia sideral de todos los tiempos”. En la teletienda, doncs, no donariem ni dos pessetes per tu.
MÉS ADHESIONS:
L’Ateneu Cívic i Cultural de Bétera vol expressar el més enèrgic rebuig al tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. Considerem que es tracta d’un atac intolerable contra la llibertat d’expressió, i contra la llibertat mateixa, impropi d’un sistema democràtic.
Així mateix volem manifestar la nostra solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV), i ens posem a la seua disposició per a qualsevol acció que considere necessària, davant allò que considerem una persecució política. L’Ateneu farà una aportació econòmica, modesta i d’acord amb les nostres possibilitats actuals, per a ajudar a ACPV a sufragar les multes que li han estat imposades per un valor superior als 600.000 euros. El núm. de compte d’ajut a ACPV és el 2100 0700 12 0200294927; animem als nostres socis, sòcies i simpatitzants a que també facen una aportació.
- A la blogosfera beterana:
Demanem l’apagada de Francisco Camps / 600.000 contra la llengua (Ulisses 20)
2100 0700 12 0200294927 (Talaia Bufilla)
#sensesenyal (Mails per a Hipàtia)
S’ORGANITZEN PROTESTES A VALÈNCIA.
Concentració per TV3 a València -Convocada per Plataforma Sense Senyal
Us convoquem a la concentració que tindrà lloc aquest dilluns dia 21 de
febrer a les 19h a la Plaça de la Mare de Déu de València.
Tots aquells que vulgueu col·laborar ACTIVAMENT el dia de la concentració
(performance, grups, cantautors, artistes..) envieu un correu a
plataformasensesenyal@gmail.com
Esteu totes i tots convidats!
Per la llibertat d’expressió i els nostres drets!
Tots a la Plaça de la Mare de Déu!
Reaccions.
Les reaccions davant esta acció de censura les podem llegir a
#volemtv3<http://twitter.com/#%21/search/%23volemtv3>,
#tv3 <http://twitter.com/#%21/search/%23tv3> i
#sensesenyal<http://twitter.com/#%21/search/%23sensesenyal>.
També podeu trobar més informació al facebook
d’ACPV<http://www.facebook.com/pages/Acci%C3%B3-Cultural-del-Pa%C3%ADs-Valenci%C3%A0/160926133938972?v=wall> que hui a les 11 del matí oferirà una roda de premsa per explicar la situació.
VilaWeb <http://www.vilaweb.cat/> ha tancat durant 24 hores.
Què podem fer?
– Ajudar a recollir diners per poder pagar les multes: a aquest
compte: 2100 0700 12 0200294927 pots fer l’aportació econòmica que
consideres.
– Manifestar-nos el proper dijous 24 de febrer a les 16 hores davant Les Corts
No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu.
[Mens. ant.] [Mens. sig.] [Borrar]
©Universitat de València, 2000-2003
La villa Romana de L’Horta Vella espera su proyecto de musealización
30 gener 2011Las termas romanas de Bétera de las más grandes de Hispania
En Bétera entre campos de naranjos propios de la huerta valenciana encontramos el yacimiento de L’Horta Vella. Descubierto en 1998 durante el transcurso de unos trabajos arqueológicos promovidos por la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano, en él se trabaja desde 2001 en campañas anuales de excavación. Tras nueve años de trabajos arqueológicos de la pars urbana de la villa, Paz Olmos- directora general de Patrimonio Cultural Valenciano-afirma que “los resultados obtenidos hasta ahora indican que este yacimiento pudo ser una gran villa rústica de carácter agropecuario de las muchas que se fundaron en el siglo I a.C. en el entorno de Valentia que contaba nada menos que con 900 metros cuadrados de termas romanas.
“La superficie total que ocupaba la villa está todavía por determinar, pero por los indicios que tenemos podría superar una hectárea, de la que actualmente se han exhumado más de 1000 m2”.
El recinto se encuentra en muy buen estado de conservación y en la actualidad se trabaja en un proyecto de musealización parcial de este yacimiento de Bétera.
Espectacular recinto termal
De los aproximadamente 1.000 metros cuadrados abiertos por los trabajos arqueológicos de la pars urbana de la villa, 900 se corresponden con “una espectacular instalación termal que contaba con doble circuito”, es decir nada menos que esta villa contaba con 900 metros cuadrados de termas romanas. El yacimiento todavía conserva muros de una altura considerable hasta 4,5 metros, así como una “espectacular” piscina situada al oeste de los baños que, la natatio o piscina exterior, de más de 60 m2, que es una de las más grandes documentadas en toda la antigua Hispania.
La construcción de este recinto data del s.I a.C y a pesar de las reformas posteriores todavía es posible distinguir los espacios dedicados el frigidarium, donde se tomaban los baños fríos; el tepidarium, de agua tibia; el caldarium, con agua caliente; y el sudatio o sauna.
Otros hallazgos importantes de l`Horta Vella
En el yacimiento se ha descubierto también un cementerio ubicado al sur de la piscina que podría datar del siglo IV, y que, a juzgar por el ritual de enterramiento, podría pertenecer a los primeros cristianos que habitaron tierras valencianas.
Por último, reseñar que por encima de la necrópolis, a finales del siglo V d.C. se construyó un gran edificio cuya funcionalidad está por determinar (en proceso de excavación) del que sólo se conservan los cimientos y que perduró en época visigótica. La fase paleo andalusí, la más superficial de toda la secuencia ocupacional, es la que ha dejado menos evidencias, a pesar de todo, se cuenta con un pequeño conjunto de materiales cerámicos. Según Olmos, De este modo, se pretende publicar una monografía que permita la difusión científica del yacimiento, según la Generalitat.
VIII Baixada a peu pel Carraixet Bétera-Alfara – 6 de febrer
29 gener 2011El barranc: un gran corredor natural
Cada any gaudim el barranc i hi passegem convençuts que un espai natural ha d’assegurar una ordenació del territori fora del malson interessat del cement i l’asfalt. Ja no baixa el barranc. Una barrancà, ara, no seria altra cosa que estadístiques i danys; en un altre temps, significava pous plens i un espectacle natural.
Els inventors de l’ordenació del territori pensen carreteres, polígons industrials i urbanitzacions residencials. Veuen en l’orografia del barranc un problema, quan no és altra cosa que un sistema natural d’evacuació de les aigües i un corredor natural.
Convidem, sobretot els polítics, a baixar el barranc. Ens dol quan, front als seus projectes faraònics, responen a les nostres al·legacions amb eufemismes estranys, tecnicismes de mal metge que no sap on va; o sí, si el negoci o els vots a curt termini els tenen clars.
Baixar el barranc és fer un camí per la nostra història: les termes romanes de l’Horta Vella, o els assentaments visigots posteriors, el poblat i la torre àrabs de Bofilla, els rajolars industrials, les grans masies que expandiren l’horta i el taronjar… Baixar el barranc és descobrir que davall la degradació provocada per l’home, la natura s’hi renova en les graveres semiàrides i als ullals o les zones humides com la Min; malgrat la presència d’espècies invasives tan agressives com els cactus de cylindropuntia, que s’haurien d’erradicar.
Baixar el barranc és gaudir, intensament, del paisatge. Perquè estimem el territori,
MANIFESTEM
que hi ha pobles que tenen tot el terme urbanitzat, planificat, sense cap espai obert d’horta, secà, rambles o barranc.
Tenim el barranc i l’horta a tocar de la mà, no els tanquem amb autovies o carreteres que són bucles infinits, no tapem el cel amb polígons: no són necessaris tants.
DEMANEM,
que siga una reividicació als programes electorals la necessitat de viure envoltats d’espais naturals, llocs on la terra puga respirar.
Que els tècnics no siguen la veu del seu amo: sovint, polítics interessats que pensen poc en el demà.
Que l’excusa de la crisi econòmica o un programa electoral no puguen justificar qualsevol acció aberrant.
Que l’administració siga sensible a la sensibibilitat de les persones i el seny dels tècnics.
Alfara, 6 de febrer de 2011